«Durant els primers anys de colonització, hi ha una agressió socioeconòmica brutal, un ús i abús de la població indígena, i en certs casos la dissipació de societats senceres» – Entrevista a Meritxell Tous Per Equip editorial Ens trobem amb la doctora Meritxell Tous a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on exerceix la seva tasca com a docent i investigadora. Especialista en el passat indígena de l’anomenada Gran Nicoya, a Centreamèrica, ens parla sobre les societats que habitaren l’istme que uneix Nord-amèrica amb Sud-amèrica, abans, durant i després de la conquesta castellana de la regió.
La pressió militar de la monarquia hispànica al territori català (1652-1705) Per Laura Valls Ribas Entre els anys 1660 i 1700, la Monarquia hispànica va mantenir quatre guerres amb França, la qual cosa va tenir un impacte al territori català a causa de la seva posició fronterera. La societat catalana va haver de participar en la guerra a través de diverses formes de contribució i això generà unes profundes conseqüències econòmiques, socials i polítiques. En aquest article, s’analitzen les diverses formes de col·laboració i les seves repercussions en la conjuntura de la segona meitat del segle XVII.
La Xina dels Han i la constitució de la ruta de la seda en temps de Han Wudi Per Arnau Xampeny Higueras Aquest article analitza la manera com van interaccionar la Xina i els diferents territoris circumdants gràcies a la connexió que van establir a través de la ruta de la seda, també veient altres conflictes que es va anar trobant entre les diferents tribus nòmades per intentar consolidar l’imperi xinès i la ruta de la seda.
Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303) Per Oriol Guinart Parra L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.
Dignificar la nació Per David Dameson Aquest article exposa els processos de nacionalització a territoris desproveïts d'Estats independents durant el llarg segle XIX, amb un èmfasi major en el centre, el nord i l'est d'Europa. Destaca la importància de la cultura, la llengua i les arts en el procés de nacionalització, la seva relació amb l'idealisme, el liberalisme i el romanticisme i la seva vinculació a una emergent classe mitjana oposada a una aristocràcia internacionalitzada terratinent, militar i eclesiàstica.
El Caucas torna a ser notícia Publicat el 29 de novembre de 2021 No feia gaire que la pau entre Armènia i Azerbaidjan havia estat signada quan el 12 de maig de 2021 tornaren a esclatar les disputes, aquesta vegada per iniciativa dels segons, els quals probablement esperaven assegurar amb més pressió la victòria. Al juliol els xocs armats tornaren a copsar les capçaleres dels mitjans de comunicació i aquest 16 de novembre ho tornaren a fer quan els combats es cobraren desenes de víctimes.
Els fets de l’Escola Díaz del 2001: un cas de tortura i violència policial a la Unió Europea Publicat el 23 de juliol de 2021 Els mesos anteriors a la celebració de la cimera del G8, els diferents moviments antiglobalització van formar una contra-cimera altermundista que es va anomenar Genoa Social Forum (GSF). Els moviments antiglobalització que van participar en aquesta contra-cimera foren molt diversos, però els més destacats foren els grups pacífics, com el bloc rosa o els Tute Bianche, i els grups partidaris d’accions violentes contra el que consideraven els símbols del poder econòmic i polític.
Carlo Giuliani, a 20 anys del seu assassinat: «solamente por pensar» Publicat el 20 de juliol de 2021 La cimera del G8, el grup dels 8, reuneix anualment a 8 de les principals economies industrialitzades del món: Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó, el Regne Unit i Rússia (exclosa des del 2014 per la crisi de Crimea). Els diferents moviments antiglobalització van formar una contra-cimera altermundista, Genoa Social Forum (GSF). Unes quatre-centes organitzacions italianes i unes tres-centes d’internacionals s’hi van reunir entre el 16 i el 21 de juliol a la ciutat.
El reaprofitament civil d’estructures militars de la guerra civil espanyola Publicat el 21 d'octubre de 2021
