«Primer calia recosir un reialme perifèric en crisi i portar-lo a l’hegemonia del complicat món Egeu. Filip II de Macedònia no és un simple pròleg d’Alexandre, té la seva pròpia Història; però la gesta la recollí el fill» – Entrevista a Ignasi Garcés Per Equip editorial Hom acostuma a conèixer les aventures i batalles d'Alexandre el Gran, qui va recórrer milers de quilòmetres al llarg del vast Imperi Persa tot superant adversitats inimaginables i vivint situacions similars a les dels seus herois. Tanmateix, Filip II, el seu pare, ha quedat relegat a un segon pla tot i la seva transcendental obra política, religiosa, econòmica i militar. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb l'Ignasi Garcés sobre el seu regnat, tot intentant recordar, i en certa manera fer justícia, la vida d'un home que, a dir veritat, va establir els fonaments del que anys després serà el gran Imperi Macedoni.
L’Antropocè. I si l’escalfament global hagués començat al Neolític? Per Joan Esbrí Castell En Joan Esbri ens parla de com en el tombant del segon mil·lenni, dos científics encunyaren el terme Antropocè per a designar un període geològic que començaria en la Revolució industrial i en el qual ens trobaríem, caracteritzat per la magnitud de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient; destacablement l’escalfament global per acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tanmateix, troballes i simulacions més recents indiquen que la desforestació des que s’introduí l’agricultura en el Neolític ja hauria contribuït a canviar el clima.
El consum de plantes i la gestió dels recursos vegetals dels grups prehistòrics a les Coves del Fem Per Blanca Garay Palacios Els grups humans prehistòrics utilitzaven recursos vegetals amb diferents finalitats. En el present article analitzem les restes materials vegetals que han perdurat en el jaciment arqueològic de les Coves del Fem (Alt Priorat, Tarragona), on trobem evidències tant de les espècies que es feien servir com del seu aprofitament.
Liberalisme en trànsit: el naixement de la Segona República Espanyola Per Santi Fonfría Carcelén La imatge que tenim de la Segona República Espanyola és la d’un procés històric deslligat del seu passat. L’impuls reformista, però sobretot el desenllaç tràgic del 1939, han condicionat en bona part la visió que tenim del període republicà. Ens centrarem en els seus orígens, discutirem la forma en què va néixer i veurem què hi havia de nou i què hi havia de vell en la “República democràtica de treballadors de tota mena”.
Alexandre Pétion i la construcció de l’Estat haitià (1804-1817) Per David Dameson La Revolució Haitiana és un dels fenòmens més importants de la història i, malgrat això, dels menys coneguts. Va començar com una insurrecció d'esclaus a una colònia francesa i va acabar amb la fundació de la primera república negra del món, sovint planyuda com el país més pobre de l'hemisferi occidental malgrat que no sempre fou així: el mandat del president Alexandre Pétion és un exemple del que Haití pogué esdevenir. Aquest article explora la vida de Pétion des del seu naixement fins a la seva mort, així com el seu llegat polític, remarcant la diferència entre ell i tota la resta de líders haitians.
Elisabet II: La regent del poble Publicat el 4 de desembre de 2022 Elisabet II ha sigut una de les reines més longeves de tota la història d’Anglaterra. Una reina, marcada per la tragèdia de la guerra, escàndols familiars i altres més ben bé polítics. Una figura regent, que va arribar al tron d’Anglaterra sense voler ni desitjar-ho, però que va afrontar-ho amb fermesa i serietat fins als últims dies de la seva vida. Elisabet, una dona ferma i convençuda de les seves decisions dedicada des de la seva infantesa amb i per al seu poble.
Troballa excepcional a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia): un crani de neandertal de fa 60.000 anys Publicat el 26 d'octubre de 2022 L’Homo neanderthalensis, que va viure en el territori de l’actual Catalunya, és present en el jaciment arqueològic de gran importància mundial de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on en l’última campanya arqueològica es va trobar una troballa insòlita fins aleshores en aquell jaciment que encara aporta una rellevància més important a l’indret i a la recerca del nord-est de la península: un crani de neandertal de fa 60.000 anys.
Mirar al passat per qüestionar el futur de les criptomonedes Publicat el 10 d'octubre de 2022 Són les criptomonedes els diners del futur? Són una mera inversió especulativa? Què origina el valor dels diners? És millor usar una moneda que no pot ser creada lliurement per una autoritat central? Abordem aquestes qüestions per plantejar el futur de les criptomonedes. Per fer-ho, repassem tres moments històrics: la tulipomania de 1637 als Països Baixos, la imposició de diner imperial francès a Madagascar el 1901 i la fi del patró or als EUA arran de la recessió de 1929.
